Fruita d’anacard

Cashew Fruit





Descripció / Gust


La fruita d’anacard és de mida petita a mitjana, amb una longitud mitjana de 5-11 centímetres i té una forma bulbosa, d’oval a pera. La pell molt fina es cobreix amb un revestiment cerós i suau i, a mesura que madura la fruita, madura a groc daurat o vermell, de vegades variat amb una barreja d’ambdues tonalitats. Sota la superfície, la carn groga és esponjosa, fibrosa, sucosa i tova però també filosa. La fruita d’anacard és molt aromàtica, amb sabors dolços i tropicals barrejats amb un gust astringent. Molts comparen el sabor de la fruita amb una barreja de cogombres, maduixes, mangos i pebrot. Unida al fons de la fruita, hi ha una closca de doble casc que conté una llavor verda en forma de ronyó que és la forma crua de la coneguda 'nou' d'anacard. És important tenir en compte que, dins de la closca, hi ha substàncies nocives que poden causar erupcions cutànies i irritació a la pell si es toquen, de manera que s’ha de tenir precaució i prevenció si es manipula la closca crua.

Temporades / Disponibilitat


La fruita d’anacard està disponible durant tot l’any en climes tropicals.

Dades actuals


El fruit d’anacard, classificat botànicament com Anacardium occidentale, creix en arbres de fulla perenne que poden arribar als catorze metres d’alçada i pertany a la família de les Anacardiaceae juntament amb els mangos. També es coneix com a poma d’anacard o Marañón a l’Amèrica Central, i es considera que la fruita d’anacard és una fruita “accessòria” o “falsa”, la qual cosa significa que no conté les llavors de la planta dins de la carn. La fruita “veritable” és la closca que conté la llavor d’anacard unida al final de la poma d’anacard. La fruita d’anacard és sovint eclipsada en el cultiu per la famosa llavor, anomenada erròniament fruita seca al mercat comercial, i es descarta per la seva naturalesa altament perible, sovint deixada a terra com a alimentació animal. En alguns països com Àfrica, el Brasil i l’Índia, hi ha hagut un ressorgiment en la reducció del malbaratament alimentari, i la fruita s’ha convertit en una font d’ingressos secundària en transformar-la en suc. La fruita d’anacard també es ven als mercats locals el mateix dia que es cull per a preparacions culinàries i s’utilitza habitualment per fer melmelades, xarops i conserves.

Valor nutricional


Els anacards són una excel·lent font de vitamina C i magnesi, que poden ajudar a promoure el creixement de teixits i ossos, i conté coure, potassi i ferro. La fruita també conté fibra, cosa que li fa guanyar la reputació d’un netejador digestiu, i el suc tànic de vegades s’utilitza per calmar el mal de coll.

Aplicacions


La fruita d’anacard es pot consumir crua, però el suc de la carn sol ser molt astringent i desagradable per a molts consumidors. Popularment, la carn es talla a trossos molt fins per reduir la textura fibrosa i s’escampa amb sal per eliminar el sabor astringent. La fruita d’anacard també es bull o es cou a foc lent en melmelades, conserves i xutneys, al vapor per reduir el sabor amarg, confitada o afegida a curri, sopes i guisats. A més de consumir la carn, el suc és un ingredient preferit dels batuts i dels còctels. És important tenir en compte que el suc pot tacar la roba, de manera que s’ha de tenir precaució a l’hora de fer un suc de la fruita. La fruita d’anacard es combina perfectament amb mangos, coco, maduixes, nabius, espinacs, col i canyella. Els fruits comencen a espatllar-se poques hores després de caure de l’arbre, de manera que s’han d’utilitzar immediatament per obtenir el millor sabor.

Informació ètnica / cultural


Un dels usos més populars de la fruita d’anacard és fermentar la carn i transformar-la en alcohol. A Goa, Índia, la fruita s’utilitza per fer feni, que és un alcohol fort a base de puré de carn i suc fermentat que es destila diverses vegades. De vegades, fins i tot es trepitgen els fruits a peu per treure la major quantitat de líquid possible abans del procés de fermentació. A Tanzània i Moçambic, la fruita d’anacard també es fermenta en un licor potent mitjançant diversos mètodes.

Geografia / Història


L’anacard és originari de les regions tropicals del nord-est del Brasil i ha anat creixent salvatge des de temps remots. Al segle XVI, els comerciants portuguesos van portar els arbres a l'Índia i Moçambic i van començar a exportar les llavors, expandint els arbres cultivats cap a Àfrica i Àsia. Els arbres es van continuar estenent pels climes tropicals i també van començar a créixer salvatges fora del cultiu. Avui en dia els fruits d’anacard es poden trobar en quantitats limitades als mercats locals d’Amèrica del Sud, Amèrica Central, el Carib, Àfrica, Àsia i el sud-est asiàtic.



Compartit recentment


Algú va compartir Cashew Fruit amb l’aplicació Specialty Produce per iPhone i Android .

Compartir productes permet compartir els seus descobriments amb els seus veïns i el món. El vostre mercat porta pomes de drac verd? Hi ha un xef que fa coses amb fonoll rapat que són fora d’aquest món? Determineu la vostra ubicació de manera anònima mitjançant l’aplicació Specialty Produce i informeu els altres sobre els sabors únics que els envolten.

Comparteix la imatge 58159 Medellín Colòmbia Finca La Bonica
Santa Elena Medellin Antioquia
574-291-8949 A propMedellin, Antioquia, Colòmbia
Fa uns 37 dies, el 01/02/21
Sharer 's comments: Marañon, fruita amb múltiples propietats saludables

Entrades Populars