Descripció / Gust
Els crancs del Pacífic són de mida petita, amb una mitjana de dos centímetres de diàmetre, i tenen una forma rodona a oblonga amb tiges llargues, primes i primes de color marró clar. La pell cerosa i brillant és dura i es transforma de verd a tons de rosa, groc i vermell porpra quan és madura. També hi ha lenticel·les prominents escampades per la superfície llisa. La carn és d’ivori, nítida i ferma, envoltant una petita cavitat central amb petites llavors marrons i no comestibles. Quan estan madurs, els crabapples del Pacífic són cruixents amb un sabor agut i agut. A més de la fruita, els arbres crabapolis del Pacífic tenen fulles ovals de color verd profund amb vores dentades i flors perfumades de color blanc-rosa a la primavera.
Temporades / Disponibilitat
Els crancs del Pacífic estan disponibles a la tardor a l’hivern.
Dades actuals
Els crabapassos del Pacífic, classificats botànicament com a Malus fusca, són els fruits d’un petit arbre o arbust de fulla caduca que pot créixer fins a dotze metres d’alçada i són membres de la família de les rosàcies. També conegut com a crabapple d'Oregon, el crabapple del Pacífic és l'única espècie de crabapple originària de la Colúmbia Britànica i es troba en boscos humits al costat de rierols, llits de llacs i rius. Aquests crabapples tenen una rica història en proporcionar aliments a les tribus de les Primeres Nacions de la Colúmbia Britànica i actualment es conreen comercialment per a la seva distribució a tota Amèrica del Nord. Els crabapples del Pacífic són afavorits pel seu sabor acrit i s’utilitzen habitualment en conserves i gelatines.
Valor nutricional
Els crabapols del Pacífic contenen fibra, vitamina C, ferro, potassi i magnesi.
Aplicacions
Les crabapaces del Pacífic són les més adequades tant per a aplicacions crues com cuites, com ara bullir o coure. Es poden consumir crues per fer una picada de tarta, cruixent, o es poden cuinar amb mel i triturar-les per crear un farciment per a postres, com ara budells de pa o pastissos. També se solen bullir i cuinar en conserves i gelatines, o bé s’assequen i s’utilitzen com a pansa a les amanides i a les cassoles. Una característica única del crabapple del Pacífic és la seva capacitat per desenvolupar un sabor més dolç. Quan s’emmagatzema en una caixa de cedre sota l’aigua, l’acidesa de la poma farà que la fruita s’estovi i s’endolci, alhora que es conserva la carn per a un ús prolongat. Els crabapples del Pacífic es combinen bé amb xarop d’auró, mel, canyella, nou moscada, clau i vainilla. Es conservaran durant un parell de setmanes quan es guardin en una bossa de plàstic a la nevera.
Informació ètnica / cultural
Els arbres crabapacífics del Pacífic eren una important font d’aliment, ingredient medicinal i material de construcció per als pobles de les Primeres Nacions de la Colúmbia Britànica. Moltes de les tribus com els Makah pelaven i remullaven l’escorça amb aigua per crear una barreja i la bevien per reduir els símptomes de problemes intestinals. Les tribus Samish i Swinomish també bullirien l’escorça per netejar les ferides i reduir els dolors estomacals. A més dels elements medicinals de l’escorça, els crabapples s’utilitzarien com a font d’aliment, que normalment es consumia cru o conservat, i la fusta s’utilitzava per fabricar eines com malls, mànecs i llaços.
Geografia / Història
Els crancs del Pacífic són originaris d’Amèrica del Nord i han anat creixent salvatge des de temps remots a la costa i a l’oest de les muntanyes Cascade. Avui en dia encara es troben crabapples del Pacífic que creixen salvatges i també es conreen, disponibles als mercats agrícoles i als queviures especialitzats de la Colúmbia Britànica, el Canadà i els Estats Units.
Idees de receptes
Receptes que inclouen Pacific Crabapples B.C .. Una és la més fàcil, tres és més dura.
