Descripció / Gust
Els pomelos espanyols tenen una mida moderada, amb una mitjana de 8 a 15 centímetres de diàmetre, i tenen una forma globular a oblada amb els extrems aplanats. La pela és llisa, gruixuda i lleugerament accidentada, coberta de diminuts porus que alliberen olis essencials aromàtics. Segons la varietat, la pela madura de verd a groc o de verd a rosa-taronja amb maduresa. Sota la superfície, hi ha una grossa mànega blanca, esponjosa i amarga, que recobreix una carn de color groc pàl·lid, vermell o rosa. La carn es divideix en 11 a 14 segments per membranes fines i blanques, i és tova i aquosa, que conté algunes llavors fins a quedar sense llavors amb un centre semi-buit. Les toronyes espanyoles són sucoses i tendres amb un sabor dolç, picant i àcid.
Temporades / Disponibilitat
Les toronyes espanyoles estan disponibles a la tardor fins a mitjan primavera.
Dades actuals
Els aranja espanyols, classificats botànicament com a Citrus X paradisi, són un descriptor general de moltes varietats diferents d’aranja produïdes a Espanya. Els fruits grans pertanyen a la família de les Rutaceae i es coneixen localment com a Toronja, que és la paraula espanyola per a 'aranja'. Espanya representa el vint-i-cinc per cent de la producció mundial de cítrics frescos i és un dels principals exportadors de cítrics a Europa. Tot i que el país és principalment conegut pel seu cultiu de taronja i llimona, la producció d’aranja també es va establir a finals del segle XX com a cultiu d’exportació suplementari. Actualment, Espanya és el quart exportador d'aranja més gran a Europa i té l'avantatge clar de ser el país exportador més proper, enviant fruites fresques en menys de setanta-dues hores als mercats del continent. Les varietats més populars de toronja espanyola inclouen el rubí estrella, el negre de Rio i el pantà blanc, i les varietats són conegudes per tenir un aspecte uniforme i un sabor equilibrat, dolç i àcid per menjar fresc.
Valor nutricional
Les toronjas espanyoles són una excel·lent font de vitamina C, que és un antioxidant que pot ajudar a augmentar el sistema immunitari i augmentar la producció de col·lagen a la pell. Els fruits també són una bona font de potassi, que pot regular els nivells de líquids al cos i contenir fibra, coure, fòsfor, calci i magnesi.
Aplicacions
Les toronyes espanyoles són les més adequades per a aplicacions crues, ja que el seu sabor agredolç es mostra quan es consumeix fresca, fora de les mans. La carn es pot segmentar i llançar en amanides verdes, barrejar-la en bols de fruites, reduir-la a la meitat, escampar-la amb sucre i consumir-la com a plat d’esmorzar, o bé premsar-la en suc per a begudes i còctels. Les toronyes espanyoles també es poden rostir lleugerament i servir-les amb xarops o fruita fresca, cuites en pastissos, barrejades amb pudins o cuites en melmelades, gelatines i melmelades. A Espanya, la naturalesa àcida de la carn permet incorporar el suc a les salses amb plats principals salats, barrejar-les en vinagretes per a amanides o cuinar-les en xarops per aromatitzar les postres. La carn també s’utilitza a la sangria i la pell es pot confitar com a dolç. Les toronjas espanyoles es combinen bé amb carns com el conill, el xai, el porc i el peix, espècies com ara clau, canyella i nou moscada, mel, sucre morè, alvocat, plàtans, formatge de cabra, fruits secs i verds amargs. Els fruits frescos es conservaran d’1 a 4 setmanes, segons el grau de maduresa, quan s’emmagatzemen en un lloc fresc, sec i fosc.
Informació ètnica / cultural
L’aranja és una addició relativament nova a la gastronomia espanyola i se celebra per la seva textura substancial, el seu sabor amarg i dolç i la seva naturalesa sucosa. Els fruits estan especialment presents a la gastronomia de Múrcia, que és una regió del sud-est d’Espanya que conté una fèrtil vall coneguda com La Huerta de Murcia. La vall està sostinguda pel riu Segura i alberga camps de cítrics, camps de pebrots i tomàquets i altres verdures com la coliflor i el carbassó. Molts dels ingredients de la cuina murciana provenen localment de la vall i les aigües costaneres, i els cítrics s’utilitzen àmpliament a la cuina com a element final per a marisc, arrossos, sopes i carns rostides. L'aranja espanyola també és un postre típic de la regió, es menja fresc o s'utilitza com a cobertura de pastissos amb almívar.
Geografia / Història
Les toronjas són originàries del Carib i han anat creixent salvatge des de temps remots. Els fruits es van estendre per tot el món mitjançant l’exploració, el comerç i la immigració, on es van cultivar molt al segle XVIII. Es van crear moltes varietats diferents a través del mestissatge natural, i es van començar a conrear comercialment a Espanya a finals del segle XX. Avui en dia els fruits es conreen principalment a Múrcia, València, Alacant, Sevilla i Huelva, i es poden trobar a través d’agricultors locals, mercats i jardins propis de tota Espanya. Els aranja espanyols també s’exporten a Rússia i Europa, on es venen a la República Txeca, Alemanya, Polònia, el Regne Unit, Bèlgica i França.
