Descripció / Gust
El Taro de Tahiti varia àmpliament de mida a petita a gran, amb una mitjana de 10 a 20 centímetres de diàmetre, i té una forma rodona, allargada i amb un bulb irregular. La pell és rugosa, ferma, de clar a marró fosc i nervada, coberta de nombrosos pèls fibrosos. Sota la superfície, la carn és densa, nítida, lleugerament enganxosa i blanca, envoltant moltes taques i punts de color marró porpra. El Taro de Tahiti s’ha de coure abans de consumir-lo, desenvolupant una consistència fècula similar a la de les patates i té un sabor suau, nou i dolç.
Temporades / Disponibilitat
Tahitian Taro està disponible durant tot l'any.
Dades actuals
El Taro de Tahiti, que forma part botànicament de la família Araceae, és una planta de fulla connectada a un corme comestible que es troba àmpliament a les regions tropicals i subtropicals de tot el món. A la Polinèsia, el taro sovint es considera el 'rei dels cultius d'arrels' i és una de les arrels cultivades més antigues de l'illa. Hi ha més de vint-i-nou espècies diferents que generalment s’etiqueten amb el nom de taro i, dins de Tahití, hi ha dues espècies principals conegudes com a Tahitian Taro. La primera espècie és Colocasia esculenta, que és la forma més comuna de taro que es troba a tot el món. Aquesta espècie es consumeix principalment pel seu corme comestible i es cuina de manera similar a una patata. L'altra espècie, Xanthosoma brasiliense, també produeix corms més petits, però es cultiva principalment per les seves fulles amples, de vegades conegudes com a espinacs de Tahiti. Malgrat les seves diferències, tant les fulles com els cebes de les dues espècies es troben als mercats amb el nom de Tahitian Taro i són ingredients bàsics que s’utilitzen cada dia en aplicacions culinàries.
Valor nutricional
El Taro de Tahiti és una excel·lent font de fibra, que pot ajudar a regular el tracte digestiu i és una bona font de zinc, ferro i potassi per equilibrar els nivells de líquids dins del cos. Els corms també aporten vitamines B6, C i E, fòsfor, manganès, coure i magnesi. A més dels corms, les fulles són una bona font de vitamines A i C, que són antioxidants que poden augmentar el sistema immunitari i protegir el cos contra els agressors externs.
Aplicacions
El Taro de Tahiti s’ha de cuinar ja que conté cristalls tòxics d’oxalat de calci, que poden causar irritació extrema a la gola i a la boca si s’ingereix. Els cristalls es dissiparan amb la cocció i no afectaran el consumidor després d’un escalfament adequat. També es recomana portar guants mentre es manipula el taro cru, ja que de vegades pot causar irritacions menors a la pell i a les mans. El Taro de Tahiti és popularment rostit, cuit al vapor, bullit i cuit al forn. Els corms es poden tallar a rodanxes i coure en patates fregides de taro, tallar-les en tascons, torrar-les i llançar-les en amanides verdes, triturar-les i fregir-les en pastissos cruixents, espiralitzar-les i cuinar-les com a fideus, o fer-les al vapor i triturades amb llet de coco. El Taro de Tahiti també es pot remenar en guisats, curri i sopes, incorporar-se a productes de forn com pastissos, pastissos de formatge i pastissos de lluna, o moldre’s en pols com a condiment per a gelats i postres. A més dels corms, les fulles es poden cuinar de manera similar als espinacs i es llencen normalment a sopes, salses, pasta i arròs. El Taro de Tahiti es combina bé amb carns com porc, aus de corral i peix, cranc, gambes, llet de coco, miso, gingebre, cebolletes, alls, tomàquets, bolets, api i brots de pèsols. Els corms s’han d’utilitzar immediatament per obtenir el millor sabor i es conservaran fins a una setmana si s’emmagatzemen en un lloc fresc, sec i fosc. Les fulles es conservaran entre 1 i 3 dies si s’emmagatzemen en un recipient sec i ventilat a la nevera.
Informació ètnica / cultural
El taro és molt venerat a la Polinèsia, ja que és destacat tant en la cuina tradicional com en la moderna. El cultiu del taro sovint es veu com una pràctica compartida entre els membres d’una comunitat i els corms es conreen a través de parcel·les familiars heretades i a través de terres controlades per un grup col·laboratiu conegut com pupu ohipa. Aquests grups estan enfocats a preservar formes de vida ancestrals i fomenten l’ús continuat d’ingredients antics com el taro. Per mostrar la versatilitat del corm tropical, Tahití organitza un festival anual de Taro a l'octubre. Aquest esdeveniment celebra la història cultural del taro cuinant-lo de maneres tradicionals, comunes i úniques. Dos dels mètodes de preparació més populars inclouen coure els corms en un forn de terra subterrani, conegut com a umu o imu, i ratllar taro en una barreja de llet de coco, vainilla i sucre per fer un plat semblant a un púding conegut com po'e. , unes postres tradicionals de Tahiti. A més de tastar plats de taro, el festival també organitza un concurs per al corm més gran i els altaveus en directe reciten llegendes i històries antigues que envolten la planta.
Geografia / Història
El Taro de Tahiti és originari del sud-est asiàtic i ha anat creixent salvatge des de temps remots. Hi ha moltes varietats diferents de taro a tota Àsia, i els primers corms van ser portats a la Polinèsia pels pobles migrants i els primers viatgers cap al 1300 aC. Les plantes es van naturalitzar ràpidament a moltes de les illes de la Polinèsia i es van convertir en un cultiu àmpliament cultivat tant per a exportació com per a ús local. Avui Tahitian Taro es cultiva a Tahití i es ven als mercats locals.
