Descripció / Gust
El caiot tropical té una forma allargada i oblonga, amb una mitjana de 10-20 centímetres de longitud, i té un extrem bulbós més gran que es redueix lleugerament fins a un extrem més prim i arrodonit. La pell fina i llisa presenta moltes entranyes, plecs i arrugues profundes que abasten tota la longitud de la carbassa i que van del color des del verd pàl·lid al fosc. Sota la pell dura, la carn de color verd pàl·lid és ferma, cruixent i sucosa, envoltant una petita llavor blanca comestible que té un subtil sabor a nous. El chayote tropical és cruixent i aquós, amb un sabor verd suau i lleugerament dolç que recorda el cogombre.
Temporades / Disponibilitat
El chayote tropical està disponible durant tot l'any.
Dades actuals
El caiot tropical, classificat botànicament com Sechium edule, és el fruit d’una vinya d’extensió que pot arribar a fer quinze metres de longitud i és membre de la família de les cucurbitàcies o les carbasses. Considerat com una carbassa, el chayote s’ha naturalitzat a les regions tropicals de tot el món i és conegut amb molts noms com Sayote o Sayote a Filipines, Labu Siam i Labu Jipang a Indonèsia, Su Su a Vietnam i Sayongte o Fak Maeo a Tailàndia. Hi ha moltes varietats diferents de chayote que s’etiqueten amb el nom genèric de chayote tropical i, malgrat les diferents aparences externes, moltes de les varietats tenen un sabor suau i verd similar. Tota la planta del chayote és comestible, inclosa la carbassa, les flors, les vinyes, les fulles i les arrels, i el chayote tropical és un ingredient comú a la cuina asiàtica que s’utilitza per absorbir els sabors acompanyants i afegir una consistència fresca i fresca als plats molt especiats.
Valor nutricional
El caiot tropical és una excel·lent font de vitamina C, que és un antioxidant que pot ajudar a augmentar el sistema immunitari i també és una bona font de vitamina B-6, folat, fibra dietètica, folat i potassi.
Aplicacions
El chayote tropical és el més adequat tant per a aplicacions crues com cuites com ara a la planxa, sofregit, bullit, al vapor i al forn. Quan és jove, la carbassa tendra i cruixent es pot tallar a rodanxes o esmicolar en amanides i ensalades, trossejar-la en salsa o en escabetx per a un ús prolongat. A Tailàndia, el chayote cru de vegades s’utilitza com a substitut de la papaia verda a som tam, que és una amanida agredolça que es considera el plat nacional del país. A mesura que la carbassa madura, la pell és comestible, però s’elimina habitualment ja que presenta una textura masticable i resistent. El chayote tropical s’afegeix sovint a les sopes, guisats, curri i cassoles, o bé es trosseja finament i s’utilitza com a farciment per a boletes. També es pot sofregir o saltejar amb altres verdures per obtenir un element cruixent afegit o farcit i cuit de manera similar a una patata. El chayote tropical completament madur es pot bullir i puré o torrar-se lentament com a acompanyament de peix fregit i arròs blanc. A més de la fruita, les vinyes i les fulles també són comestibles i es fregeixen popularment o es barregen en amanides i sopes. La carbassa es conservarà de 2 a 4 setmanes quan s’emboliqui amb una tovallola de paper i es guardi en una bossa de plàstic a la nevera.
Informació ètnica / cultural
El chayote tropical és un ingredient popular a la cuina del sud-est asiàtic, ja que es troba fàcilment als mercats locals i es pot utilitzar en una gran varietat d'aplicacions com a component secundari. A Indonèsia, la carbassa es cuina com una verdura i s’incorpora al labu siam tumis, que és un chayote a rodanxes cuinat amb xilis, espècies, aromàtiques, llet de coco i galangal per fer un plat picant servit sobre arròs blanc. La carbassa també es pot utilitzar en sayur asem, que és una sopa de verdures que utilitza una gran varietat d’ingredients com la col, les mongetes vermelles, el blat de moro, la fruita del jack o el chayote i es cuina en un brou clar. A més de trobar les carabasses apilades en grans piles i venudes de forma econòmica als mercats frescos, el chayote tropical s’ha convertit en una planta de jardí domèstica habitual que pot créixer a través de parets, tanques i portes. Molts habitants de la zona collen les carabasses dels seus jardins i l’utilitzen per donar un sabor fresc i una textura nítida als plats d’una altra manera pesats. Una de les receptes casolanes preferides a Indonèsia que utilitza el chayote tropical es coneix com gado-gado, que és una amanida refrescant que utilitza ingredients com germinats de mongetes, patates, pastanagues, mongetes verdes i chayote llançats amb una salsa de cacauet cremosa.
Geografia / Història
El chayote tropical és un descendent de les varietats originals de chayote que eren originàries de Mèxic i d’Amèrica Central i es van cultivar per primera vegada durant l’Imperi Asteca de l’època precolombina. La carbassa es va estendre per tot el món a través d’exploradors i immigrants europeus, principalment durant el Columbian Exchange dels segles XV i XVI i es va naturalitzar àmpliament a les zones tropicals i humides d’Àsia durant els segles XVIII i XIX. Quan es va començar a cultivar a Àsia, es van criar moltes varietats noves i es van seleccionar per a diversos trets i hàbits de creixement, però moltes encara estan etiquetades amb el nom genèric de chayote tropical. Avui dia es pot trobar el caiot tropical creixent de forma salvatge i es ven als mercats locals i botigues de queviures especialitzades d'Àsia, el sud-est asiàtic, Austràlia, Àfrica i Amèrica Central i del Sud.
