Descripció / Gust
L’all salvatge té fulles llargues i lanceolades que poden arribar a fer vint-i-cinc centímetres de llarg i set centímetres de diàmetre. Les fulles de color verd brillant són llises, planes i brillants amb una vena central destacada i estan connectades a tiges flexibles de color verd pàl·lid. La planta frondosa també porta moltes flors petites i blanques que creixen en forma de globus i tenen sis pètals prims i punxeguts. L’all salvatge és molt fragant i té un aroma picant, d’all i de ceba, i aquest aroma s’augmenta quan es tritura les fulles. Quan s’utilitzen en aplicacions culinàries, les fulles i les flors contenen un sabor d’all fresc i verd que és menys potent que els bulbs d’all secs.
Temporades / Disponibilitat
L’all salvatge està disponible a mitjan hivern fins a finals de primavera a Europa i Àsia.
Dades actuals
L’all salvatge, classificat botànicament com Allium ursinum, és una herba perenne de fulla frondosa que creix fins als quaranta centímetres d’alçada i és membre de la família de les Amarilidàcies. També conegut com Ramsons, alls d’Ós, cebes de gitanes, all de fusta, all de fulla ampla i buckrams, l’all salvatge creix en boscos humits, sovint al llarg de rius i rierols, i s’acostuma a buscar a la natura com a producte culinari especial. És important tenir en compte que els alls silvestres tenen un aspecte similar al lliri de la vall, una planta tòxica, per la qual cosa s’ha de tenir cura i investigació si es cullen des de la natura. Afavorit pel seu suau gust d’all, l’all salvatge s’utilitza com a aromàtic en una àmplia varietat d’aplicacions culinàries i és especialment popular a Europa com a aroma de temporada de primavera.
Valor nutricional
L’all salvatge conté coure, vitamines A i C, fòsfor, ferro i calci.
Aplicacions
L’all salvatge es pot consumir cru o cuit i totes les parts de la planta, incloses les flors, les fulles i les tiges, són comestibles. Quan estiguin crues, les fulles es poden tallar a rodanxes fines i afegir-les a les amanides, cobrir-les sobre puré de patates, barrejar-les amb pesto, escampar-les sobre pizza o trossejar-les i barrejar-les amb crema agra, maionesa, formatge cottage i crema de formatge. Les fulles i les flors també es poden coure lleugerament i incorporar-les a guisats, sopes, creps, magdalenes o pasta. L’all salvatge es marida bé amb carns com ara xai, vedella, aus de corral o peix, espàrrecs, pèsols, julivert, bolets, patates i mongetes. Les fulles es conservaran fins a una setmana si es retallen, es col·loquen en un got d’aigua i es guarden a la nevera.
Informació ètnica / cultural
Un dels usos únics de l’all salvatge va ser a Suïssa del segle XIX, on els agricultors alimentaven el seu bestiar amb les fulles verdes. Aquesta dieta punyent provocaria que la llet de vaca fos lleugerament aromatitzada i s’utilitzava per fer un formatge amb gust d’all. Aquests formatges que fan servir all salvatge encara són populars en l’actualitat i han vist augmentar recentment la demanda a Alemanya, ja que els supermercats i minoristes ofereixen all salvatge. Els consumidors busquen verdures suaus per crear plats subtils amb gust d’alls i infonen verdures en pasta, pesto, salsitxes i pa. Fins i tot hi ha una fira anual que se celebra els mesos de març i abril a Eberbach, Alemanya, per celebrar la planta aromàtica.
Geografia / Història
L’all salvatge és originari d’Europa i Àsia i ha anat creixent des de temps remots. Es troba en boscos i boscos humits, els alls salvatges encara es poden buscar a la natura i es poden trobar als mercats agrícoles i als queviures especialitzats d’Àsia i Europa, inclosos Anglaterra, Escòcia, Alemanya, Suïssa i Finlàndia
Idees de receptes
Receptes que inclouen all salvatge. Un és el més fàcil, tres és més difícil.
| Emiko Davies | Bunyols d’all salvatge | |
| Boticari casolà | Alls de formatge salvatge i all (amb opció vegana) | |
| Boticari casolà | Sopa d’ortigues |
