Descripció / Gust
El Jagung Manis Merah consta de panotxes de petites a mitjanes, amb una mitjana de 16 a 19 centímetres de longitud, i tenen una forma cilíndrica allargada amb extrems corbes i contundents. Les panotxes estan cobertes de 14 a 16 files de petits grans ovalats a oblongs que són ferms, densos i nítids. Els nuclis també presenten tonalitats variades de vermell fosc, carmesí i granat, passant a tons blancs on el nucli es connecta a la panotxa. Cada nucli és conegut per contenir baixos nivells de midó i un alt contingut de sucre, sovint al voltant del 14% de mitjana a l’escala BRIX, que és una mesura del sucre. El Jagung Manis Merah normalment es cull immadur quan els grans són nítids i aquosos, amb un sabor dolç i suau. Un cop cuit, el sabor s’aprofundirà i la textura es suavitzarà, desenvolupant subtils matisos de nous.
Temporades / Disponibilitat
El blat dolç vermell està disponible durant tot l'any.
Dades actuals
Jagung Manis Merah, classificat botànicament com a Zea mays, és un terme utilitzat per a les varietats de blat de moro dolç vermell pertanyents a la família de les Poaceae o de les gramínies. El nom de Jagung Manis Merah es tradueix de l’indonèsi per significar “blat de moro dolç vermell” i és un descriptor general que s’utilitza per englobar molts cultivars de blat de moro dolç vermell cultivats a Indonèsia i Malàisia. El blat de moro dolç és un cultiu àmpliament cultivat, ja que és fàcil de cultivar, té un baix cost de producció, una temporada de cultiu curta i es cull normalment quan és jove per menjar fresc. També és un cultiu habitual per obtenir ingressos extra dels agricultors i es sembra en rotació amb altres cultius populars, com ara pinyes, plàtans i moniatos. Les varietats de blat de moro dolç vermell es consideren rares a Indonèsia i Malàisia i es venen gairebé el doble del preu dels cultivars de blat de moro dolç blanc i groc regulars. Els nuclis pigmentats són afavorits pel seu sabor dolç, la seva textura tendra i nítida i la seva nova coloració i s’utilitzen principalment frescos en aplicacions culinàries.
Valor nutricional
Jagung Manis Merah és una excel·lent font de folat, una vitamina B que ajuda a produir material genètic i és una bona font de fibra per estimular el tracte digestiu i vitamina C per enfortir el sistema immunitari alhora que redueix la inflamació. Els nuclis pigmentats també proporcionen minerals com el potassi per equilibrar els nivells de líquids al cos, magnesi per regular la pressió arterial i fòsfor per ajudar a construir ossos i dents. La coloració vermella del blat de moro es desenvolupa a partir d’antocianines, pigments que contenen propietats semblants als antioxidants per protegir les cèl·lules contra els danys externs al medi ambient.
Aplicacions
El Jagung Manis Merah té un sabor dolç i una consistència tendra i cruixent que s’adapta tant a les aplicacions crues com a les cuites, incloses la planxa, la cocció al vapor, el sofregit, l’escaldat, el puré i el rostit. El blat de moro pigmentat es pot utilitzar com a substitut en qualsevol recepta que requereix blat de moro dolç blanc, i els grans es poden rapar de la panotxa i llançar-los a les amanides, picar-los en salsa o picar-los i barrejar-los en salses. El Jagung Manis Merah també es pot servir en sopes i guisats, al vapor i recobert d’espècies o fregir-lo en empanades. Més enllà dels plats salats, Jagung Manis Merah es combina sovint amb ingredients dolços per fer postres de postres, gelats, natilles i farinetes. Els grans vermells també es poden coure en pa, pastissos i galetes. Jagung Manis Merah combina perfectament amb aromàtiques com l’herba de llimona, all, ceba, escalunya i galangal, espinacs, api, pebrot dolç, pastanagues, coliflor, alvocat, coco i una salsa de soja dolça coneguda com kecap manis. El blat de moro dolç té una vida útil més curta que altres varietats de blat de moro, ja que els sucres sovint es converteixen en midons, perdent el sabor dolç del blat de moro. Si els grans encara estan a la panotxa, s’han de guardar amb les closques intactes a la nevera. Els grans extrets de la panotxa s’han de guardar en un recipient tancat i guardar-los a la nevera fins a una setmana. Quan estiguin congelats, els nuclis es conservaran de 3 a 6 mesos.
Informació ètnica / cultural
Jagung manis, que es tradueix per 'blat de moro dolç' en anglès, és un menjar popular al carrer que serveix com a aperitiu a la tarda a tota Indonèsia. El blat de moro dolç és un ingredient versàtil que es pot combinar amb ingredients dolços i salats per crear plats variats. Un dels berenars de carrer més populars és el bakwan jagung, o bunyols de blat de moro. Els aperitius petits i cruixents, semblants a les creps, es barregen tradicionalment amb blat de moro dolç, alls i algun tipus de verdura com el pebrot dolç o l’api per crear un pastís saborós que després es fregeix. Els bunyols se serveixen tradicionalment amb salses de vinagre o salsa de xili i es poden transportar fàcilment a qualsevol lloc. El blat de moro dolç també es recobreix amb freqüència en mantega i se serveix en petites tasses. Aquestes tasses per berenar es poden cobrir amb llet de coco, formatge, salsa barbacoa o qualsevol altra salsa que pugui portar el venedor. A més de menjar de carrer salat, el blat de moro dolç es barreja per fer un gelat de blat de moro dolç, un refrigeri preferit per als nens els dies calorosos.
Geografia / Història
Els cultivars Jagung Manis Merah són descendents d’antigues varietats de blat de moro creades a partir de la hibridació d’espècies autòctones d’Amèrica del Sud, concretament del Perú, amb altres cultius de la família de les herbes que es troben salvatges a l’Amèrica Central. Amb el pas del temps, aquestes espècies es van criar selectivament per presentar les característiques desitjades i es van introduir a Amèrica del Nord. Les tribus natives americanes van ampliar encara més el cultiu, descobrint una dolça mutació als camps, i van desenvolupar múltiples tipus de blat de moro dolç i blat de moro. Posteriorment, el blat de moro es va difondre arreu del món a través dels exploradors europeus i es va creure que es va introduir a Malàisia i altres regions del sud-est asiàtic durant el segle XVI a través de colons holandesos i portuguesos. Una vegada que el blat de moro dolç es va convertir en un tipus preferit de blat de moro per menjar i conservar fresc a tot el món, es van crear moltes noves varietats híbrides, inclòs el blat de moro dolç vermell, per mostrar un millor sabor, aparença i característiques de creixement. Jagung Manis Merah és un descriptor general de múltiples varietats de blat de moro dolç cultivades a tota Malàisia i Indonèsia. Moltes d’aquestes varietats es van importar a través de llavors dels Estats Units, però algunes varietats de blat de moro dolç vermell es van criar selectivament mitjançant programes de recerca al sud-est asiàtic als segles XIX i XX per cultivar cultius més adequats per al clima tropical humit de la regió. Avui Jagung Manis Merah es pot trobar a través dels mercats locals de Malàisia i Indonèsia i es considera un tipus de blat de moro dolç més rar en comparació amb el blat de moro blanc.
