| Granjas familiars Coleman | Pàgina inicial |
Descripció / Gust
Les albergínies silvestres són petites i rodones, aproximadament d’un centímetre de diàmetre. Aquestes baies tenen la pell llisa, brillant i fina que és verda quan és immadura i es transforma en un groc brillant quan és madura. Les albergínies silvestres creixen en grups de vinyes ramificades de color gris verdós amb espines, pèls en forma d’estrella i fullatge. L’albergínia silvestre té una carn seca i una textura gelatinosa. La seva amargor és molt pronunciada i sovint es considera amb prou feines agradable.
Temporades / Disponibilitat
Les albergínies silvestres estan disponibles durant els mesos d’estiu.
Dades actuals
Les albergínies silvestres, classificades botànicament com a Solanum torvum, són membres de la família de les Solanàcies o Nightshade, juntament amb els tomàquets i les patates. Les albergínies silvestres tenen molts noms comuns, com ara baia de gall dindi, mongeta gully, albergínia de pèsol, arbust de Shoo-Shoo, albergínia de pèsol, ombra de sol espinosa, albergínia de raïm i figa del diable. Les albergínies silvestres es troben a tots els continents, excepte a l’Antàrtida, i es poden trobar en una gran varietat d’hàbitats, des dels deserts fins als vessants de les muntanyes, sobretot a Mèxic, Perú i Veneçuela. Les albergínies silvestres també s’utilitzen habitualment com a portaempelts per a l’empelt d’espècies d’albergínies domesticades i per a les espècies de tomàquet per millorar la resistència a les malalties a les zones on és predominant el marciment bacterià.
Valor nutricional
Les albergínies silvestres contenen manganès, vitamina K, vitamina B6, potassi i fibra.
Aplicacions
Les albergínies silvestres són les més adequades per a aplicacions cuites com ara a la planxa, fregir, coure, puré, estofar, coure i escabetx. Al nivell més primitiu i bàsic, les albergínies silvestres es poden utilitzar en salses complexes, riques i especiades. Aquestes salses equilibraran el sabor amarg de les albergínies creant un sabor més agradable. Les albergínies salvatges immadures també es poden tallar a rodanxes i saltejar per utilitzar-les en curry. Les albergínies silvestres es combinen bé amb llegums, grans, alls, cebes, curri, xilis, cardamom, comí i herbes com l’alfàbrega, l’epazota i el coriandre. Les albergínies salvatges es conservaran fins a tres dies si s’emmagatzemen en un lloc fresc i sec.
Informació ètnica / cultural
Les albergínies silvestres han estat buscades des de fa temps a la medicina tradicional per les seves propietats curatives i els seus usos medicinals variats. Se sap que té propietats antimicrobianes, antibacterianes i antiinflamatòries. A l’Índia, es creu que l’albergínia salvatge ajuda en el tractament de trastorns gastrointestinals i malalties respiratòries. A l’Àfrica, la fruita s’utilitza en el tractament d’infeccions de la pell i abscessos. Les albergínies silvestres també són populars a Jamaica i es creu que proporcionen ferro a causa del seu fort sabor amarg.
Geografia / Història
Es creu que les albergínies silvestres són originàries de les Índies Occidentals, el Carib, Amèrica Central, Amèrica del Sud i Mèxic i es van naturalitzar a Austràlia, Àsia, Àfrica tropical, Filipines i els Estats Units. Avui dia es poden trobar albergínies silvestres a les regions que creixen salvatges i als jardins casolans.
Idees de receptes
Receptes que inclouen albergínia farratge. Un és el més fàcil, tres és més dur.
| Lite Bite | Una baia de gall dindi i tres curry picants | |
| David Lebovitz | Curri verd tailandès | |
| Galetes i cullerots | Jollof de vedella |
