Descripció / Gust
Els fruits de Rukam són baies petites, rodones a ovalades, amb un diàmetre d’entre 1 i 2 centímetres, que pengen en racims solts de les branques de l’arbre. La pell del fruit és tensa, llisa i ferma, que madura del verd amb un vermell vermell fins a matisos variats de porpra a vermell fosc quan està madur. Sota la superfície, la carn és de color groc pàl·lid a blanc amb una consistència nítida i aquosa, que cobreix una llarga llavor plana semblant a un pou d’oliva. Quan són immadurs, els fruits són astringents, durs i cruixents, amb una textura similar a una poma. A mesura que maduren els fruits de Rukam, la carn es suavitza i desenvolupa un sabor lleugerament dolç, àcid i àcid.
Temporades / Disponibilitat
Les fruites de Rukam estan disponibles a l’estiu a Àsia i al sud-est asiàtic.
Dades actuals
Els fruits de Rukam, classificats botànicament com a Flacourtia rukam, són baies petites i tropicals de la família Flacourtiaceae. També conegudes com prunes índies, prunes prunes índies, prunes de cafè i prunes de Runeala, hi ha més de noranta varietats diferents de fruites que generalment s’etiqueten com a Rukam a pobles de tot Àsia i el sud-est asiàtic. Cada varietat pot presentar lleugeres diferències de color, mida i dolçor i, tot i que els fruits es denominen localment 'prunes', no estan relacionats amb els fruits del gènere Prunus ni s'assemblen a ells. Els fruits de Rukam no es conreen comercialment i es troben més comunament salvatges o es conreen als jardins de casa, afavorits per la seva naturalesa medicinal.
Valor nutricional
Les fruites de rukam són una bona font de fibra, que pot ajudar a estimular la digestió i ajudar a eliminar les toxines no desitjades del cos. Les baies també contenen vitamina A i una mica de calci, potassi, ferro i fòsfor.
Aplicacions
Les fruites de Rukam tenen un sabor àcid, dolç i àcid que es pot menjar fresc, fora de les mans o cuinar amb ingredients afegits per obtenir un gust més dolç. Les fruites immadures i fermes es poden escampar amb sal, sucre o xili en pols o tallar-les a rodanxes com a ingredient cruixent. És important tenir en compte que el pou no és comestible i que s’ha d’eliminar abans de menjar. A mesura que maduren els fruits de Rukam, es poden enrotllar entre els palmells de les mans per ajudar a eliminar qualsevol astringència restant a la carn. La carn suau i madura es pot bullir en una salsa amb espècies, cuinar-la en melmelades, compotes i gelees, o guisar-la amb sucre per fer-ne unes postres dolces. Les fruites de Rukam també es poden assecar o en conserva per a ús prolongat. Les fruites de Rukam es combinen bé amb productes aromàtics com all i gingebre, espècies com la cúrcuma, el comí, el cardamom, la canyella i la pols de xile, i fruites com els cítrics, la fruita de la passió i el coco. Els fruits petits es conservaran fins a dues setmanes a temperatura ambient i fins a set setmanes si s’emmagatzemen a la nevera. Les fruites de Rukam també es poden congelar senceres o triturades en polpa per a un emmagatzematge prolongat.
Informació ètnica / cultural
A l’Índia, molts pobles rurals utilitzen les fruites de Rukam com a medicina natural. En les pràctiques tradicionals ayurvèdiques, es creu que els fruits ajuden a la salut dels ulls, proporcionen una font d'energia al cos i ajuden a regular els moviments intestinals. Les llavors també es molen en pols amb altres espècies i s’apliquen tòpicament per reduir el dolor. Més enllà dels fruits, la fusta de l'arbre de Rukam és utilitzada pels pobles per construir mobles, eines i estris.
Geografia / Història
Els fruits de Rukam han crescut de forma salvatge des de temps remots i són originaris de regions d’Àsia i el sud-est asiàtic. Els fruits s’associen habitualment a l’Índia, provinents de boscos tropicals, i s’utilitzen tant a nivell medicinal com en aplicacions culinàries des de fa milers d’anys. Avui en dia, les fruites de Rukam encara es localitzen a Àsia i al sud-est asiàtic, es busquen farratges o es venen als mercats locals.
