Albergínia turca

Turkish Eggplant





Descripció / Gust


Les albergínies turques són petites i globulars, amb una mitjana de 7 centímetres de diàmetre. Quan és jove, la pell exterior és llisa, ferma i verda amb estries de color verd fosc i la carn de color crema interior conté algunes llavors no desenvolupades. Si es deixa a la vinya per madurar, la pell es tornarà ataronjada amb estries vermelles i la carn interna tindrà moltes llavors amarges, però comestibles. Les albergínies turques són dolces i tendres quan es cullen immadures i adquiriran un sabor cada cop més amarg a mesura que maduren.

Temporades / Disponibilitat


Les albergínies turques estan disponibles a mitjan estiu.

Dades actuals


Les albergínies turques, classificades botànicament com a Solanum aethiopicum, formen part de la família de les Solanàcies, que inclou patates i tomàquets. També es coneixen com a albergínia escarlata, albergínia etíop, gilo, ous de jardí i tomàquet simulat. Les albergínies turques són afavorides i sovint s’utilitzen com a ingredient culinari quan són verdes i joves. També s’utilitza habitualment com a fruita ornamental i ofereix tons vermells i taronja vibrants per a una decoració estèticament atractiva.

Valor nutricional


Les albergínies turques contenen fibra, potassi i calci.

Aplicacions


Les albergínies turques són les més adequades per a aplicacions cuites com ara a la planxa, saltejat, forn, fregit, puré, estofat i decapatge. Quan són joves, s’utilitzen popularment en guisats i curry. A mesura que maduren i prenen un sabor més amarg, solen estar buits, farcits de grans i altres verdures i cuits al forn. També es poden adobar. Les albergínies turques es combinen bé amb alls, préssecs, fonoll, herbes com l’orenga, el coriandre, la menta i el julivert, la canyella, el suc de llimona, el iogurt grec, els pinyons i l’arròs basmati. Les albergínies turques es conservaran fins a tres dies si s’emmagatzemen en un lloc fresc i sec.

Informació ètnica / cultural


A l’estat de Minas Gerais, al Brasil, el Gilo o Jiló és un dels aliments tradicionals que s’utilitza habitualment en sofregits i torrats. Es va introduir al Brasil a partir dels difunts dels esclaus africans que es van establir a la regió. Avui Gilo ha augmentat recentment en popularitat a la costa est dels Estats Units a causa de l’augment d’immigrants brasilers que volen portar aliments autòctons i confortables a les seves noves llars.

Geografia / Història


Les albergínies turques són originàries d’Àfrica i es creu que estan més relacionades amb les espècies d’albergínies silvestres que les tradicionals albergínies morades cultivades a Àsia. Les albergínies turques es van dirigir des d’Àfrica fins a les Amèriques i Europa mitjançant el comerç d’esclaus. Avui en dia les albergínies turques es poden trobar en els mercats especialitzats d’alimentació i agricultors d’Amèrica del Sud, Amèrica Central, el Carib, Àfrica, els Estats Units i Europa.


Idees de receptes


Receptes que inclouen albergínies turques. Un és el més fàcil, tres és més dur.
NPR Albergínia turca rostida amb fonoll i préssecs blancs
Tigres i Maduixes Hyderabadi Bagara Baigan: Curry d’albergínia en salsa de cacauet
La cuina de Nall Albergínia turca farcida
Pregunta al xef Dennis Albergínies de taronja turques farcides

Entrades Populars