Descripció / Gust
Les fruites de Guabiroba són petites i rodones que mesuren una mitjana de 2 a 3 centímetres de diàmetre. Els fruits maduren de verd a verd groguenc, passant després a un taronja suau. Tenen un calze rígid al voltant de la tija anomenat tassa. La pell fina és amarga i no comestible. A l'interior del fruit hi ha una capa de carn ferma i taronja i un centre suau i gelatinós ple de llavors petites i comestibles. La polpa és dolça i sucosa.
Temporades / Disponibilitat
Guabiroba està disponible a la tardor i durant els mesos d’hivern.
Dades actuals
Guabiroba, també coneguda com Guabiroba da Mata, es classifica botànicament com a Campomanesia xanthocarpa. És membre de la família de la murta i parent de la guaiaba. Guabiroba és una fruita poc freqüent i s’ha inclòs a la llista d’aliments en perill d’extinció de l’arca de gust Slow Food. El nom de la fruita prové de la llengua guaraní que significa ‘escorça d’arbre amarga’. Ha estat utilitzat pels brasilers indígenes com a medicina popular i ingredient culinari.
Valor nutricional
Guabiroba és una font de proteïnes i glúcids i conté vitamines del complex B i C. Els fruits també són una bona font de ferro, fòsfor i calci. Contenen flavonoides i fitonutrients que ofereixen beneficis antioxidants.
Aplicacions
Guabiroba es pot menjar fresc o es pot cuinar. La polpa es pot treure de les fruites a la meitat o afegir-se a batuts, bols per esmorzar, amanides de fruites o barrejar-se amb iogurt. Es pot coure per fer melmelades o gelees o coure-les en postres. El suc de la polpa s’utilitza per fer licors o aromatitzar gelats i altres postres. Guabiroba es pot emmagatzemar a temperatura ambient fins a una setmana o refrigerar-se per a un emmagatzematge prolongat. La polpa es pot refrigerar durant uns dies i es pot mantenir congelada fins a 6 mesos.
Informació ètnica / cultural
L'escorça, les fulles i els fruits de Guabiroba han estat utilitzats medicinalment pels nadius del bosc atlàntic sud-americà durant segles. Els fruits i les fulles tenen propietats astringents i es van utilitzar per ajudar a alleujar el dolor, especialment els mal de queixal. Es va utilitzar una decocció de fulles afegides a l’aigua del bany per calmar i relaxar els músculs. L’escorça de l’arbre de Guabiroba es va utilitzar per tractar els trastorns digestius i de la bufeta.
Geografia / Història
Guabiroba és originària de la sabana del bosc atlàntic i del Cerrado d'Amèrica del Sud, que cobreix una regió que va des del centre del Brasil fins al sud d'Argentina. Es creu que hi ha 15 varietats diferents de Guabiroba que existeixen en aquesta zona. Els arbres de mida curta a mitjana es troben més sovint en estat salvatge, tot i que són conreats a petita escala pels productors casolans i les petites granges. La desforestació i el cultiu comercial d'altres cultius com la soja han provocat una disminució de l'espècie. Els arbres de Guabiroba creixen millor en climes càlids i secs, subtòpics i tropicals. Estan disponibles a través d'alguns minoristes en línia que venen plantules. És probable que els fruits es vegin als mercats locals d’Amèrica del Sud.
