Descripció / Gust
Loroco és un brot petit, sense obrir, collit d'una planta vinícola amb fulles verdes i amples i planes. Les flors creixen en grups de 10 a 32 cabdells, de mida àmpliament depenent de les condicions de creixement, i es cullen quan les flors encara estan ben tancades en una carcassa verda. Els cabdells tenen una consistència suau amb una forma allargada i angular, semblant a un diamant. Sota la carcassa protectora, hi ha pètals blancs petits i suaus ben atapeïts que donen als cabdells una textura nítida i suculenta. El Loroco té un sabor vegetal i terrós diferent, que recorda les bledes, la carxofa i els espàrrecs barrejats amb una suau dolçor floral. Els cabdells també contenen matisos de nou, àcids i llenyosos que afegeixen un regust picant i picant.
Temporades / Disponibilitat
Les flors de loroc estan disponibles principalment a finals de la primavera fins a principis de tardor a Amèrica Central. En algunes regions tropicals amb reg constant, les flors poden florir durant tot l'any.
Dades actuals
Els lorocos, classificats botànicament com a Fernaldia pandurata, són brots florals comestibles i sense obrir que creixen en una vinya llenyosa de la família de les Apocynaceae. La planta tropical és originària d'Amèrica Central i també és coneguda localment com quilita entre les comunitats indígenes, cosa que significa 'herba comestible'. El loroco s'ha utilitzat durant segles com a flor comestible i es cull quan els brots són petits i encara estan ben tancats. Les vinyes florides es conreen tradicionalment en jardins domèstics per a ús culinari diari, però també es conreen comercialment a petita escala per exportar-les als Estats Units. El Loroco s’utilitza com a aromatitzant natural en una gran varietat d’aplicacions culinàries i és molt afavorit pel seu sabor picant, dolç i picant.
Valor nutricional
Loroco és una bona font de fibra per estimular el tracte digestiu i proporciona calci per ajudar a enfortir ossos i dents. Els brots florals també contenen niacina, una vitamina que ajuda al cos a processar els aliments en energia i és una font d’altres nutrients, incloses les vitamines A i C i el ferro.
Aplicacions
Loroco és el més adequat per a aplicacions cuites lleugerament, incloses la cocció al vapor, el sofregit i l’ebullició. Els cabdells es poden trossejar i barrejar en amanides, remenar-los en plats a base d’arròs, farcits en tamales o utilitzar-los com a cobertura de pizza. El loroco també es pot coure a truites, incorporar-lo a les salses o escampar-lo a sopes i guisats. A Guatemala, Loroco es cuina popularment en una salsa a base de nata i s’aboca sobre pollastre, peix o verdures. Els rovells florals també es poden assecar, conservar en vinagre o congelar-se per a un ús prolongat. Loroco es combina bé amb carbassó, pasta, aus de corral, peix, altres mariscs i formatges com Monterey Jack, mozzarella i queso fresc. A Centreamèrica, els grups de cabdells sense obrir es tallen de la vinya i s’emmagatzemen a cistelles amb bona ventilació durant 1 o 2 dies a la nevera. Per obtenir la millor qualitat i sabor, es recomana consumir els cabdells immediatament després de la collita.
Informació ètnica / cultural
El loroco s’utilitza de forma més famosa a les pupusas, que és el plat nacional d’El Salvador. Les pupusas són un dels menjars més assequibles consumits a tot el país, que consisteix en una gruixuda truita feta a mà a partir d’una barreja de massa de blat de moro i arròs, farcida de formatge, mongetes, carns i herbes. Hi ha moltes variacions diferents de pupusas venudes a través de venedors ambulants, mercats locals i en pupuserias, i el plat es menja tradicionalment com a berenar o a l’esmorzar i al sopar. Quan es serveixen com a menjar complet, les pupusas s’acompanyen amb una salsa de col fermentada coneguda com curtido, salses calentes i salsa al costat per obtenir un sabor addicional. Una de les variacions de les pupusas inclou que el Loroco es barreja amb un formatge blanc conegut com a quesillo. Les pupus farcides de Loroco es coneixen oficialment com pupusas de queso i Loroco i, a El Salvador, els cabdells florals s’utilitzen principalment en fresc. Fora d’El Salvador i d’Amèrica Central, Loroco no es pot trobar fresc, i alguns restaurants fan servir les versions en escabetx de les flors per a un afegit salat i picant a les pupusas.
Geografia / Història
Loroco és originari de les regions tropicals d’Amèrica Central i ha anat creixent salvatge des de temps remots. La vinya florida és especialment popular a El Salvador i Guatemala, on s’ha convertit en una varietat de jardí casolà habitual, que s’utilitza per aromatitzar la cuina quotidiana. Loroco també s'ha introduït a altres regions d'Amèrica Central, inclosos Mèxic, Nicaragua i Hondures, i es va transportar principalment a aquestes regions a través de pobles migrants. Avui Loroco es pot trobar fresc als mercats locals d’Amèrica Central i també es cultiva per exportar-lo a països com els Estats Units. Quan es venen per a l’exportació, els brots florals es venen a través de minoristes en línia en forma d’escabetx, secs o congelats.
Idees de receptes
Receptes que inclouen Loroco Blossoms. Un és el més fàcil, tres és més dur.
