Pomes Rubens®

Rubens Apples





Descripció / Gust


Les pomes Rubens® tenen ratlles de color vermell ataronjat. La textura de les pomes Rubens® les fa menjar agradables, ja que la pell és tendra i la carn és sucosa i cruixent i es trenca a trossos. Els Rubens® són alhora picants i dolços, tot i que no ho són massa. S’ha descrit el seu sabor amb notes de meló i és similar al seu pare Gala.

Temporades / Disponibilitat


Les pomes Rubens® estan disponibles a mitjan tardor fins a principis d’hivern.

Dades actuals


Les pomes Rubens® són una varietat Malus domestica relativament nova que va resultar d’una creu de Gala i Elstar. El nom és una marca registrada de la poma Civni. Les pomes de més qualitat es comercialitzen amb el nom Rubens®, mentre que els exemplars de menor qualitat es venen com Civnis. La varietat Gala x Elstar anomenada Rubens® no s’ha de confondre amb una varietat de poma Cox d’origen holandès que de vegades també es coneix com Rubens.

Valor nutricional


Aquesta poma és una addició saludable a la dieta, ja que és baixa en calories però rica en nutrients importants com la vitamina C i la fibra dietètica. També conté quantitats menors de calci, ferro i vitamina A.

Aplicacions


A causa del seu sabor ben equilibrat i la seva excel·lent textura, aquesta poma és una bona opció per menjar fresc. Menjar de les mans o tallar-les en amanides de fruites o salades. Rubens® es conserva força bé si s’emmagatzema correctament i pot durar tres mesos a la nevera. Trieu les pomes sense contusions, punts suaus ni ratlles i guardeu-les en un lloc fred, tret que vulgueu menjar-les en una setmana.

Informació ètnica / cultural


La filiació dels Rubens els fa populars tant a Anglaterra com a l’Europa continental, ja que les gales són una poma comuna a Anglaterra i Elstars són molt conegudes a Europa. Els clients britànics gaudeixen especialment de Rubens® i l’han votat com la poma més saborosa en els concursos nacionals.

Geografia / Història


Els primers Rubens® es van criar a Ferrara, Itàlia, al Consorzio Italiano Vivaisti. Es van introduir al mercat europeu el 1988. Actualment es conreen al nord d’Itàlia, els Països Baixos, Alemanya i Gran Bretanya. A Anglaterra, es conreen principalment a Kent. Encara no s’han fet mella al mercat dels Estats Units, però s’estan comercialitzant a l’estat de Washington.



Entrades Populars