Descripció / Gust
La muña pot variar de mida, segons la varietat, i és un arbust que cultiva moltes tiges fibroses amb petites fulles verdes i flors blanques. Les tiges llenyoses són de color marró clar a groc pàl·lid i les fulles pinnades són de color verd brillant i llises amb vores plans i corbats. També hi ha una important vena de color verd clar amb moltes venes més petites que s’estenen pel centre de les fulles. Les fulles de Muña són molt perfumades i, quan són aixafades, alliberen un aroma intens, revigorant, semblant a la menta. Les fulles també comparteixen un sabor a menta i són cruixents amb un sabor a terra, verd i herbes.
Temporades / Disponibilitat
Muña està disponible durant tot l'any.
Dades actuals
Muña, classificat botànicament com a Minthostachys mollis, és un arbust llenyós originari de Sud-amèrica que pertany a la família de les Lamiaceae juntament amb menta, orenga i romaní. Normalment es troba creixent al costat de turons a gran altitud entre 2500-3500 metres sobre el nivell del mar, hi ha moltes varietats diferents de Muña que poden arribar fins a un metre d’alçada. Les tres varietats més freqüents de Muña inclouen Muña Comú, Goto Muña i Pacha Muña, i cada varietat varia en mida i forma. També coneguda com a Moneda Andina, Poleo, Tipo i Tipollo, Muña ha estat collida a les terres altes des de l’època de l’Imperi Inca i és una de les poques plantes que romanen verdes a les temperatures fredes. Els peruans afavoreixen la muña per les seves propietats medicinals i les fulles s’utilitzen predominantment com a te.
Valor nutricional
La múna és una excel·lent font de calci, ferro i fòsfor.
Aplicacions
La muña es pot utilitzar tant en forma fresca com seca per preparar un te medicinal. Empapades d’aigua bullent, les fulles tenen un sabor a menta i terra i el te se serveix tradicionalment amb menjars o s’utilitza com a remei herbari per a la malaltia. Les fulles també es poden utilitzar per produir olis essencials que es creu que ajuden a calmar l’estómac. En preparacions culinàries, Muña es pot llançar a sopes, guisats i salses. Al Perú, el shihuayro tradicional incorpora fulles de Muña amb blat de moro mòlt, mongetes, pèsols o carn i es barreja amb espècies i herbes per obtenir més sabor. Les fulles de muña també s’utilitzen en xups, que és un guisat cremós que presenta moltes variacions diferents, incloses gambes, carns, ous, un brou picant, muña i verdures cuites. Muña es combina bé amb pèsols, blat de moro, tomàquets, patates, orenga, queso fresco, arròs i mongetes. Les fulles, quan són fresques, s’han d’utilitzar en un termini de 1-2 dies i conservar-les a la nevera. Les fulles seques es poden guardar durant un any si es conserven en un recipient tancat en un lloc fresc, sec i fosc.
Informació ètnica / cultural
Muña s'ha transmès durant generacions al Perú com a remei curatiu i es creu que ajuda a purificar el cos. Collit de les muntanyes, lligat en petits feixos i venut al mercat, Muña s’utilitza per ajudar a calmar el dolor estomacal, augmentar la digestió i reduir els símptomes associats als refredats. L'herba també es ven en petits feixos coneguts com asnapa amb herbes com l'huacatay, el julivert i el coriandre i s'utilitzen per cuinar. A més dels usos medicinals, Muña es cultiva als jardins domèstics com a planta per repel·lir els insectes i se sol penjar a les llars per evitar puces i mosques. Els agricultors també planten l'herba al costat dels cultius de patates com a repel·lent natural d'insectes i les fulles poden ajudar a prevenir la germinació dels tubercles.
Geografia / Història
Muña és originari de les muntanyes dels Andes de l’Amèrica del Sud i ha anat creixent salvatge des de temps remots. Avui la planta encara es localitza a les terres altes fredes i també es cultiva a petita escala en jardins casolans al Perú, Bolívia, Veneçuela, Equador, Colòmbia, Bolívia i Argentina.
