Descripció / Gust
Els fruits de Rambai són de mida petita, amb una mitjana de 2-3 centímetres de diàmetre, i són de forma ovalada, rodona, de forma oblonga, que creixen al llarg de branques llargues i primes en fils gruixuts. La pell és ferma, semifina, fàcil de pelar i, segons la varietat, oscil·la entre el salmó, el marró i el groc i té una textura vellutada. Quan sigui madura, la pell s’arruga lleugerament i es torna suau com a senyal que la fruita està madura. Sota la pell, la carn es divideix normalment en 3-5 segments i té una superfície llisa i delicada que conté una polpa blanca sucosa, relliscosa i translúcida. Dins dels segments de carn, hi ha llavors petites, planes i marrons, que estan ben adherides a la carn. Les fruites Rambai són suaus i lleugerament àcides amb un sabor agredolç.
Temporades / Disponibilitat
Rambai, segons la regió on es conrea, està disponible a l’estiu i a l’hivern.
Dades actuals
Els rambai, classificats botànicament com a Baccaurea motleyana, són petits fruits que creixen en arbres de fulla perenne que poden arribar fins als divuit metres d’alçada i pertanyen a la família Phyllanthaceae. També conegut com a Rambi, hi ha múltiples varietats de Rambai que es troben als boscos tropicals del sud-est asiàtic i es consideren principalment un fruit de la jungla que no es cultiva comercialment a gran escala. Cultivat principalment en jardins casolans com a ornamental i que es troba a la natura, Rambai és afavorit pel seu sabor agredolç i es consumeix fresc, cuinat en melmelades i curry o convertit en vi.
Valor nutricional
La fruita Rambai conté una mica de vitamina C, fòsfor, potassi, magnesi, calci i vitamina B2.
Aplicacions
Rambai és el més adequat tant per a aplicacions crues com cuites, com ara bullir i sofregir. La fruita petita es pot pelar fàcilment i es pot consumir fresca, fora de les mans, xuclant la carn i escopint la llavor, o es pot barrejar en un ulam que és una pasta de gambes amb llima i xile. Rambai també es pot barrejar en begudes, fermentar-lo en licors, escabetxar-lo i servir-lo sobre plats de curri, barrejar-lo en guisats o cuinar-lo en conserves amb sucre. A més de la carn, la pell del fruit és comestible i es pot assecar, moldre i utilitzar com a condiment com a substitut de la cúrcuma. Rambai es combina perfectament amb peixos, gambes, aus de corral, herba de llimona, xilis i llet de coco. Els fruits es conservaran durant un parell de dies si s’emmagatzemen a temperatura ambient.
Informació ètnica / cultural
Els arbres de Rambai es planten sovint al sud-est asiàtic com a jardí ornamental i com a font d’ombra. Les branques són generalitzades i ofereixen àmplies branques per escalar i descansar per als nens petits. Molts habitants de Malàisia recorden amb afecte somiar els arbres les tardes càlides i menjar la fruita fresca de les branques. La fusta de l'arbre Rambai també s'utilitza com a materials de construcció de tanca i es rumoreja que l'escorça s'utilitza per ajudar a reduir els símptomes associats a infeccions oculars i com a ingredient suavitzant de les locions.
Geografia / Història
Rambai és originària del sud-est asiàtic i ha anat creixent salvatge des de temps remots. Després, l'arbre es va estendre a altres regions tropicals mitjançant la migració i l'expansió humana, però amb el pas del temps Rambai s'ha mantingut localitzat a selves i jardins domèstics i no es cultiva a gran escala. Avui la fruita Rambai es troba als mercats locals de Java, Sumatra, Borneo, Bail, Tailàndia, Filipines i Malàisia peninsular.
