Descripció / Gust
L’enciam salvatge és de grandària petita a mitjana, creix en raïms solts a la base d’una tija de floració gruixuda i central. Les fulles de color verd fosc tenen una longitud mitjana de 15-45 centímetres, són oblongues, allargades, llises i els marges varien des d’una vora llisa a una profunditat lobulada amb una vena central destacada. Quan es ratlla o es talla, la planta segrega làtex que és una substància blanca i lletosa. L'enciam salvatge també produeix flors de taronger que s'assemblen a les d'un dent de lleó, amb múltiples flors a cada planta. L’enciam salvatge és tendre amb un sabor suau i terrós.
Temporades / Disponibilitat
L’enciam salvatge està disponible durant tot l’any, amb una temporada alta a l’hivern fins a principis de primavera.
Dades actuals
L’enciam silvestre, classificat botànicament com Lactuca virosa, és una biennal pertanyent a la família de les Asteràcies o gira-sol. Conegut també com a enciam amarg, enciam espinós i enciam opi, l’enciam salvatge es desenvolupa en camps herbosos i a la vora del riu a ple sol i pot arribar als dos metres d’alçada. Tot i que les seves fulles són comestibles, l’enciam salvatge s’utilitza principalment amb finalitats terapèutiques i un sedant suau anomenat lactucarium deriva del làtex lletós de la seva tija.
Valor nutricional
L’enciam salvatge conté vitamina A, vitamina C, betacarotè, calci, magnesi i fibra.
Aplicacions
L’enciam salvatge és el més adequat tant per a aplicacions crues com per a cuites, però cal tenir precaució, ja que les fulles poden tenir efectes tòxics quan es consumeixen crues. Les fulles d'enciam salvatge jove es poden utilitzar crues en amanides o en capes en sandvitxos o embolcalls. Les fulles madures són dures i s’han de coure per estovar-se i eliminar els astringents durs. Les llavors també es poden convertir en un oli suau que es pot utilitzar a la cuina. L’enciam salvatge es combina bé amb cansalada, formatge de cabra, ous, alls, bolets, vinagre balsàmic i fruits secs. Les fulles es conservaran durant un parell de dies si s’emmagatzemen al calaix més net de la nevera.
Informació ètnica / cultural
L'enciam salvatge s'ha utilitzat en medicina popular durant segles, ja que es creu que la saba té propietats per alleujar el dolor. L'enciam es pot remuntar a l'antic Egipte, on els jeroglífics sovint representen Min, un déu de la fertilitat, amb la planta. També es creia que era un afrodisíac i una substància psicoactiva a Egipte. Antics grecs i romans utilitzaven enciam salvatge com a cura per tractar des de dolors menstruals fins a malalties. La tribu hopi d'Arizona també fumava resina d'enciam salvatge abans de dormir perquè creien que induïa estats de somni de la visió.
Geografia / Història
L’enciam salvatge és originari d’Europa, Orient Mitjà i Amèrica del Nord i s’ha utilitzat des de temps remots. Avui en dia es pot trobar enciam silvestre creixent al sud dels Estats Units, a Àsia i a tot Europa central i meridional.
Idees de receptes
Receptes que inclouen enciam salvatge. Un és el més fàcil, tres és més dur.
| Menjar salvatge comestible | Pizza salvatge | |
| Taula salvatge | Sopa de crema d'enciam salvatge |
