Informació, receptes i dades de la fruita Cermai

Descripció / Gust

Els fruits Cermai són de mida petita, amb una mitjana de 1 a 3 centímetres de diàmetre, i tenen una forma oblada amb un aspecte costellat, que creixen en raïms densos. La pell llisa és ferma, cerosa i presenta de 6 a 8 costelles, que van del color verd clar al groc pàl·lid quan són joves i es transformen en blanques quan són madures. Sota la pell, la carn pàl·lida i translúcida és sucosa i nítida amb una pedra central que conté 4-6 llavors. Les fruites Cermai són compactes i aquoses amb un sabor molt àcid, astringent i acrit.

Temporades / Disponibilitat

Els fruits Cermai estan disponibles durant tot l'any en climes tropicals i subtropicals.

Dades actuals

Els cermai, classificats botànicament com a Phyllanthus acidus, són petits fruits que creixen en arbustos o arbres que poden arribar fins als nou metres d’alçada i pertanyen a la família de les Phyllanthaceae. També conegut com a grosella malaia, grosella estrella, grosella de les Índies Occidentals, grosella otaita i grosella tahitiana, Cermai creix als boscos tropicals de tot el món i es cull fàcilment quan cauen de les branques dels arbres quan són madurs. Els arbres Cermai són afavorits per la seva naturalesa altament ornamental, especialment al sud-est asiàtic, i els fruits es conserven habitualment i es couen en salses, xarops i pastes per aromatitzar-los.

Valor nutricional

Cermai conté vitamina C, calci, ferro, fòsfor i fibra.

Aplicacions

El Cermai és el més adequat per a aplicacions cuites, ja que el seu sabor molt àcid es considera sovint desagradable. Algunes cultures decideixen consumir la fruita crua, però s’afegeix sucre i mel per ajudar a contrarestar el sabor a la tarta. El Cermai també es fa habitualment en conserves, melmelades, xutney, almívar o salses i se serveix en curri, guisats, arrossos, amb carns cuites o plats de fideus. Una pasta notable en la que de vegades es barreja Cermai es coneix com sambal, que és un sabor popular que es pot estendre sobre peixos cuits, arrossos i plats vegetals per afegir espècies. La fruita també es pot conservar en vinagre, confitada per a un dolç, usada per aromatitzar vinagre, barrejada amb edulcorants com el sucre per crear begudes dolces semblants a la llimonada, o assecar-se i guardar-la en un recipient fosc i hermètic per a un ús prolongat. El Cermai es combina bé amb espècies com cardamom, gingebre, cúrcuma, comí, safrà i oli de xile, fruites com kiwis, pomelos, taronges, raïm, alvocats, cocos, kumquats, llimones i llimes, i carns com peixos, aus de corral , vedella i porc. Els fruits es conservaran fins a una setmana si s’emmagatzemen a temperatura ambient i fins a un mes si s’emmagatzemen a la nevera. Cermai també conservarà fins a un any si es guarda al congelador.

Informació ètnica / cultural

El Cermai no es cultiva comercialment, ja que és relativament desconegut fora de les comunitats tropicals i els arbres tenen un creixement lent, i triguen cinc anys en donar fruits. Un cop establerts, els arbres produeixen una collita abundant i, al sud-est asiàtic, els fruits s’utilitzen a les comunitats malaia i ibana de sambal belacan, que és una pasta de gambes i sal fermentades que es barreja habitualment amb arròs. A les Filipines, les fruites es remullen amb una solució de vinagre i sal i es venen als mercats locals, o es confiten en almívar per obtenir un sabor dolç-acrit. Les fruites també es tallen i es barregen amb pasta de rojak, que és una salsa picant feta amb salsa de soja, gambes i xile i es llença a les macedònies. A més del sud-est asiàtic, les fruites Cermai s’utilitzen medicinalment a l’Índia com a tònic per ajudar a purificar el cos i reduir els símptomes de tos i mals de cap. Els arbres també es planten com a plantes ornamentals del jardí del darrere per a l’ombra, les fulles i els fruits s’utilitzen a la cuina, mentre que l’escorça de vegades s’utilitza com a bronzejador.

Geografia / Història

Es creu que Cermai és originari de Madagascar i es va introduir a altres regions tropicals del sud-est asiàtic a través d’immigrants i pobles migrants durant l’antiguitat. Es va creure que la fruita va arribar a Jamaica el 1793 i es va estendre pels boscos tropicals de regions selectes del Nou Món. Avui es troba Cermai creixent a la natura, plantat als jardins del jardí, i es cull i es ven als mercats locals d'Indonèsia, Filipines, Malàisia, Maurici, Vietnam, Tailàndia, Índia, el Carib, a Hawaii, Texas i Florida. Estats Units i en regions de tota Amèrica Central i del Sud.