Descripció / Gust
Les albergínies vermelles són llargues i cilíndriques amb un extrem lleugerament bulbós que es redueix en un punt. Aquests fruits poden ser lleugerament torts o rectes, i la seva pell exterior fina, llisa i brillant va des de marró fins a violeta. La carn interna és de color verd pàl·lid a blanc, semi-ferma, esponjosa i gairebé sense llavors. Quan es couen, les albergínies vermelles són tendres i tenen un sabor suau amb notes dolces i poca o nul·la amargor.
Temporades / Disponibilitat
Les albergínies vermelles estan disponibles durant tot l'any.
Dades actuals
Les albergínies vermelles, classificades botànicament com a Solanum melongena, són una varietat xinesa que pertany a la família de les Solanàcies o solanàcies. Cultivades a tot Àsia, les albergínies vermelles es troben habitualment als mercats de la Xina i el Japó i són conegudes per la seva pell fina, el seu sabor i la seva consistència gairebé sense llavors.
Valor nutricional
Les albergínies vermelles contenen una mica de vitamina C, vitamina B6, fibra i antocianines, un pigment ric en antioxidants que confereix a l’albergínia un color profund de pell.
Aplicacions
Les albergínies vermelles són les més adequades per a aplicacions cuites com sofregir, sofregir, rostir i fer brasa. La seva carn fina i tendra no cal eliminar-la i es cou ràpidament, cosa que la fa ideal per a sofregits, el mètode de preparació més popular. També es pot tallar a rodanxes, fer a la planxa i servir-se sol com a guarnició o utilitzar-lo com a substitut de la carn en els plats principals. Les albergínies vermelles es combinen bé amb productes aromàtics com all, gingebre i ceba, olis de cuina com oli de sèsam, tamari, salsa de soja i vinagre, carns com pollastre, porc i ànec i ingredients saborosos com mongetes fermentades, xilis, bolets, cigrons, llenties, hortalisses resistents, tomàquets i carbasses. Les albergínies vermelles es conservaran fins a una setmana si es guarden en un lloc fresc i sec.
Informació ètnica / cultural
Les albergínies són freqüents a la medicina tradicional xinesa i s’esmenten al registre medicinal xinès, 'Dian Nan Ben Cao', o The Southwest China Materia Medica, que va ser escrit per l'herborista Lan Mao durant la dinastia Ming. Les albergínies s’utilitzen per ajudar a reduir els símptomes de trastorns intestinals i hemorroides. També s’utilitzen habitualment a l’estiu per ajudar a reduir la febre i els cops de calor amb les seves propietats yin o refrigerants.
Geografia / Història
Les albergínies s’han conreat a l’Índia des de temps remots i es van estendre a la Xina, on es creen i es conreen moltes varietats com l’albergínia vermella. Les albergínies vermelles es poden trobar als mercats agrícoles i als queviures especialitzats de tota Àsia.
Idees de receptes
Receptes que inclouen l’albergínia vermella. Un és el més fàcil, tres és més difícil.
| La Cuina del Maó | Sofregit de salmó, albergínia i fideus Soba | |
| Marta's Plants | Gossos calents d’albergínia vermella xinesa amb mostassa ... | |
| Pruna en vinagre | Albergínia xinesa amb salsa d’all |
