Descripció / Gust
Els moniatos tahitians varien àmpliament de mida, forma i color segons les condicions de cultiu, i són generalment de forma oblonga, cilíndrica, de forma lleugerament bulbosa amb els extrems corbs i afilats. La pell és ferma, prima, semi-rugosa i de color porpra, coberta per ulls de posició mitjana i pèls arrels fins. Sota la superfície, la carn és densa, nítida i de color crema fins a marfil. Els moniatos tahitians, quan es couen, tenen una consistència tendra, humida i cremosa amb un sabor suau, dolç i nou.
Temporades / Disponibilitat
Els moniatos tahitians estan disponibles durant tot l'any.
Dades actuals
Els moniatos tahitians, classificats botànicament com a Ipomoea batatas, són arrels dolces que pertanyen a la família Convolvulaceae o glòria del matí. Els tubercles es coneixen localment al voltant de Tahití com Umara i Patate Douce, que són les paraules tahitiana i francesa per a 'moniato'. Els moniatos tahitians són un dels cultius antics de Tahití i s’han convertit en un ingredient bàsic en aplicacions culinàries a tota l’illa. Les arrels es cullen a mà i els mètodes tradicionals de creixement encara es practiquen tant en el cultiu comercial com en la jardineria casolana. Les batates tahitianes són afavorides pel seu sabor dolç i nou, el contingut nutricional, la versatilitat i la naturalesa omplerta.
Valor nutricional
Els moniatos tahitians són una excel·lent font de potassi, que pot ajudar a regular els nivells de líquids a l’organisme, i són una bona font de vitamina A, que proporciona efectes semblants als antioxidants per augmentar el sistema immunitari. Les arrels també contenen vitamines C i B6, calci, ferro i fibra per ajudar a estimular el tracte digestiu.
Aplicacions
Els moniatos tahitians són els més adequats per a aplicacions cuites com coure al vapor, coure, rostir i fregir. Les arrels es poden preparar amb la pell posada i es fan popularment al vapor i es puren en una guarnició dolça i cremosa, o es poden incorporar a gratins, souffle i al forn, com ara pa, pastissos i pastissos. Els moniatos tahitians també es poden coure i barrejar amb espècies, pasta de curri, xilis i llet de coco per crear una amanida de patata picant, tallada a rodanxes i rostida per a un exterior caramel·litzat, en puré i utilitzada com a base sota el porc, o tallada a rodanxes i fregides . A Tahití, els moniatos s’utilitzen com a variació de sabor per a les postres tradicionals de budines conegudes com po’e. Els moniatos tahitians es combinen bé amb llet de coco, suc de llima, herbes com el coriandre, coriandre i farigola, plàtans fei, alvocat, remolatxa, tomàquet, api, espinacs, marisc i carns com aus de corral i porc. Les arrels es conservaran fins a una setmana si s’emmagatzemen en un lloc fresc, sec i fosc amb bona circulació d’aire.
Informació ètnica / cultural
Els moniatos tahitians són un ingredient bàsic de la tama’ara’a, que és una festa tradicional tahitiana que se celebra en ocasions especials, com ara casaments, aniversaris, festes i aniversaris. Tama’ara’a consta de múltiples plats que es cuinen en un ahi ma’a, que és un forn subterrani escalfat per llenya i roca volcànica, i alguns forns ahi ma’a són prou grans per preparar menjar per a més de cent persones. Un cop escalfats els forns, les verdures d’arrel, incloses les batates, les carns, les fruites i els mariscs, s’envolten amb fulles de plàtan i es fan al vapor. Mentre es cuina el menjar, l’espai del menjador s’adorna amb fulles, flors i fruits com a decoració i com a pràctica per preparar la celebració que vindrà. Crear un espai acollidor forma part de la tradició de la festa, i també se sol regalar als hostes corones de flors per portar-les durant les festes com a símbol de l’amor entre la família i els amics reunits. Els bols estan fets de fulles trenades, closques de coco i fusta i, durant la festa, el menjar es menja tradicionalment amb les mans nues per celebrar el menjar com a regal de la natura.
Geografia / Història
Les patates dolces són originàries d’Amèrica Central i del Sud. Tot i que es desconeix la data exacta de l’arribada de les arrels a la Polinèsia, alguns experts fan la hipòtesi que podrien haver estat retornats a antics viatges polinesis que tornaven d’Amèrica del Sud a l’època precolombina. Les moniatos es conreaven àmpliament a tota la Polinèsia abans de l’arribada del capità James Cook al segle XVIII i han estat un cultiu bàsic cultivat per a usos culinaris quotidians a Tahití. Avui en dia els moniatos tahitians es poden trobar als mercats locals de tota Tahití i també es troben als jardins de casa.
