Descripció / Gust
Les remolatxes blanques són generalment arrels rodones a còniques, amb una mitjana de 5 a 12 centímetres de diàmetre, però l’aspecte de la remolatxa pot variar en funció de la varietat específica i de les condicions de cultiu. Unides a l’arrel, també hi ha fulles allargades i ondulades que són gruixudes, cruixents i de color verd fosc, que creixen en forma de roseta. La pell de l’arrel és semi-rugosa, ferma i de color crema, de vegades coberta de rascades, cicatrius i pèls de l’arrel. Sota la superfície, la carn és densa, cruixent i blanca amb dèbils anells concèntrics. Les remolatxes blanques, quan es couen, presenten una consistència suau i tendra amb un sabor suau, subtilment dolç i neutre.
Temporades / Disponibilitat
Les remolatxes blanques estan disponibles durant tot l'any.
Dades actuals
Les remolatxes blanques, classificades botànicament com a Beta vulgaris, són arrels comestibles que pertanyen a la família de les Amaranthaceae. Hi ha moltes varietats diferents generalment etiquetades com a remolatxa blanca als mercats locals, i les arrels pàl·lides es consideren alguns dels cultivars de remolatxa més rars, sovint eclipsats pels seus homòlegs vermells, ratllats i taronja. Les remolatxes blanques són les més conegudes per la remolatxa sucrera, que és una varietat de remolatxa blanca que s’utilitza a nivell mundial per a la producció comercial de sucre. Més enllà de la remolatxa sucrera, altres varietats de remolatxa blanca augmenten en popularitat entre els jardiners domèstics pel seu sabor suau, ja que les arrels pàl·lides no tenen el típic sabor terrós i de terra associat als cultivars de remolatxa vermella. Algunes de les conegudes varietats de remolatxa blanca inclouen White Detroit, Albino, Avalanche i Blankoma. Les remolatxes blanques es poden trobar en la mida dels nadons i també es conreen fins a la maduresa per utilitzar-les tant en aplicacions culinàries crues com cuites.
Valor nutricional
Les remolatxes blanques són una bona font de fibra, que pot ajudar a estimular la digestió i també contenen una mica de vitamina C, manganès, folat, potassi i magnesi. A més de les arrels, les fulles de fulla verda aporten vitamines A i C, que són antioxidants que poden augmentar el sistema immunitari, augmentar la producció de col·lagen i ajudar a reduir la degeneració de la visió. També contenen una mica de coure, ferro, magnesi i calci.
Aplicacions
Les remolatxes blanques són les més adequades tant per a aplicacions crues com cuites, com ara rostir, bullir, cuinar al vapor i coure. La pell s’ha de pelar i descartar abans de consumir-la i, un cop neta, la carn es pot ratllar finament en amanides com a ingredient cruixent o pressionar-la amb suc. Les remolatxes blanques també es poden cuinar al vapor i es converteixen en amanides verdes d’hivern i en amanides de patates, bullides en sopes, cuites en risotto o torrades amb verdures d’arrel amarga per a un plat secundari dolç i salat. Als Països Baixos, una amanida freda coneguda com koude schotel s’elabora tradicionalment amb ingredients com remolatxa vermella o blanca, pomes, formatge, adobats, carn o patates per crear un plat dolç i picant. Algunes varietats de remolatxa blanca també es poden cuinar i premsar per fer xarops i sucre, o es poden adobar per a un ús prolongat. A més de les arrels, les tapes verdes de la remolatxa es poden rentar i saltar lleugerament com a guarnició. Les remolatxes blanques es combinen bé amb herbes com l’estragó, el julivert, la menta i l’anet, formatges com el parmesà, la cabra i el gruyere, les ametlles, les pomes, l’aranja, les patates, els pinyons i el iogurt. Les arrels es conservaran 1-2 setmanes si s’emmagatzemen senceres i sense rentar al calaix més net de la nevera.
Informació ètnica / cultural
Les remolatxes blanques no tenen betalaina, que són els pigments que es troben a la carn i que donen a altres varietats de remolatxa els seus tons vermells, ataronjats i grocs. Aquests pigments actuen com a antioxidants, però també contribueixen al sabor polaritzador, terrós i semi-amarg de la remolatxa. Com que la remolatxa blanca no conté aquests sabors terrosos, es comercialitza fortament als Estats Units pel seu sabor suau i dolç per atreure els consumidors que normalment no els agrada el sabor d'altres cultivars de remolatxa. Les arrels també es promouen per la seva manca de pigments de taca en el suc, que normalment tenen altres varietats de remolatxa. Una varietat de remolatxa blanca, l’allau, va ser reconeguda especialment pel seu sabor suau i va guanyar el premi All-American Selection Edible Vegetable el 2015. Els guanyadors americans són seleccionats per un grup de jutges experts que proven àmpliament seleccions de sabor, qualitat, i característiques de creixement superiors.
Geografia / Història
Es creu que la remolatxa blanca és originària d’Europa i s’ha cultivat des de temps remots. Tot i que es desconeixen els orígens exactes de la remolatxa blanca, la planta es va consumir inicialment per les seves fulles verdes i les arrels es van descartar i es van utilitzar com a alimentació animal. El consum de les arrels de sabor suau es va popularitzar durant la dècada de 1800 i, amb el descobriment de l’alt contingut de sucre de la remolatxa, la remolatxa blanca es va convertir en un producte important dins del comerç agrícola per a la creació de sucre. Avui en dia és poc freqüent trobar remolatxa blanca als mercats frescos, ja que es conrea principalment per a processament comercial a tot el món. Algunes varietats de remolatxa blanca es poden trobar als mercats de pagesos locals d’Europa, els Estats Units, Amèrica del Sud, Austràlia i Àfrica, i les llavors dels cultivars de remolatxa blanca també es venen a través de catàlegs de llavors en línia per a ús domèstic.
