All porpra bavarès

Bavarian Purple Garlic





Descripció / Gust


L’all porpra bavarès és un bulb de mida petita a mitjana que té una forma de llàgrima globular, amb 6-11 grans grans uniformes disposats al voltant d’una tija central. L'exterior de la bombeta està cobert amb un revestiment de paper blanc i prim que s'adhereix a una pell dura i marró porpra que cobreix els claus. La pell que envolta els claus és fàcil de pelar, revelant carn de color crema que és ferma, perfumada i de forma rodona. L’all porpra bavarès té un sabor picant, dolç i terrós, amb una calor suau que es construeix i es dissipa ràpidament sense deixar de ser dominador.

Temporades / Disponibilitat


L’all morat bavarès es cull normalment a l’estiu i està disponible durant tot l’hivern.

Dades actuals


All porpra bavarès, classificat botànicament com Allium sativum var. ophioscorodon, són les arrels primàries de tiges frondoses que creixen entre 60 i 91 centímetres d’alçada i pertanyen a la família de les Amaryllidaceae. Considerat una varietat rocambole, l’all porpra de Baviera és un all de coll dur que significa que els grans creixen en una sola capa al voltant d’una tija que s’endureix quan s’assequen. La tija també té una forma diferent que forma una doble bobina a mesura que madura a la planta. L’all porpra bavarès és conegut pel seu sabor complex i picant i creix bé en climes frescos, sovint cultivats als jardins domèstics pels entusiastes de l’all com a varietat d’ús quotidià i complet.

Valor nutricional


L’all porpra bavarès conté calci, fòsfor, manganès i vitamines B6 i C.

Aplicacions


L’all porpra bavarès té un sabor lleugerament picant i és excepcionalment versàtil, s’utilitza tant en aplicacions crues com cuites, com ara rostir i sofregir. Quan s’utilitzen frescos, els claus es poden tallar a rodanxes fines i barrejar-los en salses com l’aioli o el pesto, hummus, tzatziki, adobs per a amanides i salses. Quan es cou, el calor picant disminueix lleugerament a mesura que el gust de l’all s’aprofunda amb un sabor ric i complex. L’all porpra de Baviera es pot rostir amb verdures, saltar-lo en sofregits, barrejar-lo amb pasta o torrar-lo amb carns. També es pot barrejar amb puré de patates, cuinar-les en guisats i sopes, en escabetx per a ús prolongat, o assecar-les i moldre-les en pols com a condiment. A més dels claus d’olor, es pot saltar lleugerament o cuinar en sofregits. L’all porpra bavarès s’adapta bé a tomàquets, patates, carns rostides com vedella, porc i aus de corral, herbes com l’orenga, l’alfàbrega, el farigola i el coriandre, les cebes, els espinacs i les albergínies. Els bulbs tenen una vida útil curta i es conservaran de 3 a 6 mesos si s’emmagatzemen en un lloc fresc, sec i fosc.

Informació ètnica / cultural


L’all porpra bavarès es considera una varietat rocambole molt afavorida pels entusiastes dels alls als Estats Units. Tot i que l’all s’ha cultivat des de temps remots, no va ser fins al 1989 que els Estats Units van poder recollir mostres de moltes varietats d’alls especials situades a la regió del Caucas d’Àsia Central. Un cop protegit per la Unió Soviètica, l'USDA va tenir prohibit visitar la regió del Caucas per la seva proximitat a les bases militars russes. Quan la Unió Soviètica es va esfondrar el 1989, l'USDA va ser finalment convidat a recollir varietats d'all. Els científics nord-americans havien de viatjar de nit amb guàrdies armats al llarg de l’antic camí de la seda i, mentre recollien els alls, batejaven les varietats amb el nom de la regió d’on eren obtingudes. Moltes de les varietats especials cultivades i estimades pels entusiastes dels alls americans actuals es van reunir i conrear durant aquest viatge.

Geografia / Història


L’all és originari de l’Àsia Central, específicament de la regió de la serralada del Caucas, que actualment és actual Geòrgia i Rússia, i que es va estendre en totes direccions per Europa i Àsia a través de rutes comercials i pobles migrants. Els orígens de l’all porpra bavarès són majoritàriament desconeguts, però es creu que la varietat es va desenvolupar al nord d’Europa i es va introduir a la resta d’Europa i als Estats Units a través d’immigrants alemanys, polonesos i italians. Una altra creença és que la varietat es va recollir durant l'expedició de l'USDA el 1989. Avui l'all púrpura bavarès es cultiva a petita escala i està disponible a través dels productors locals d'Europa, Àsia i els Estats Units.



Entrades Populars