| Rellotges de sol | Pàgina inicial |
Descripció / Gust
La ruca de Surrey té un aspecte molt similar a la ruca salvatge, amb vores de fulles serrades profundes que són llargues i primes. La ruca de Surrey de cultiu hidropònic rep el nom de Surrey, Anglaterra, i és botànicament una varietat híbrida que és parent de les varietats de ruca Astro i Wild. La ruca de Surrey ofereix un sabor picant amb notes suaus semblants a la mostassa.
Temporades / Disponibilitat
La ruca de Surrey està disponible durant tot l'any.
Dades actuals
La ruca hidropònica és un hivernacle que es cultiva directament a l’aigua i arriba viva, amb les arrels encara en contacte amb els nutrients que se li proporcionaven per a la subsistència. La ruca coneguda científicament com a Eruca sativa és membre de la família de la mostassa o de les Brassicaceae juntament amb el bròquil, les cols de Brussel·les, la col, la mostassa, el rave i el verd. La ruca de Surrey es classifica botànicament com a Eruca vesicaria i es creu que és un encreuament entre ruca astro i ruca salvatge. Conegudes també com a coet d’amanida, roquette, creix italià i rucola, les fulles i les flors d’aquesta herba anual són comestibles i s’utilitzen més com a verdures avui com a amanida.
Informació ètnica / cultural
L’esment de ruca es pot trobar en diversos textos religiosos, en 2 reis de la Bíblia s’anomena oroth i en textos jueus com el Mishna i el Talmud que es remunten al segle I-V dC. La ruca es destaca pel seu ús tant com a aliment com a medicament. A l'antiga Roma i Egipte, el consum de fulles i llavors de ruca es va associar amb propietats afrodisíaques. A l'Índia les fulles de ruca no s'utilitzen habitualment, però les llavors de la planta són premsades per produir oli conegut com taramira que s'utilitza amb finalitats medicinals i cosmètiques. - Veure més a: http://www.specialtyproduce.com/produce/Arugula_Hydroponic_3387.php#sthash.yItHG4Nb.dpuf
Geografia / Història
Originàries de la regió mediterrània, les flors de ruca i les fulles han estat durant molt de temps un ingredient popular a les cuines d’Itàlia, el Marroc, Portugal i Turquia. La ruca va ser portada a Amèrica pels colons britànics, però no va ser fins als anys noranta que la ruca es va conèixer com a ingredient culinari popular als Estats Units. La ruca es desenvolupa en climes moderats a freds, una calor excessiva farà que s’aprofiti i doni un sabor amarg a les fulles. Pot créixer per terra seca i per terra humida. L’aroma i el sabor especiat de la ruca fan que sigui naturalment resistent a les plagues.
